El 19 d'abril passat, dins de la trobada número 64 d'AESECE (associació que reuneix gairebé 150 centres educatius amb el batxillerat concertat repartits per tot Espanya), l'organització va tenir l'oportunitat d'homenatjar el nostre director general, Miguel Salamanca, que va presidir l'associació durant cinc anys, del 2017 al 2022.
El nostre col·legi a Madrid, Sagrada Familia de Urgel, que en Miguel va dirigir, pertany a aquesta associació pel fet d'impartir el batxillerat en règim de concert educatiu, dret que se li va reconèixer per haver estat secció filial d'institut des dels anys 60.
Parlem amb el mateix Miguel sobre AESECE:
Miguel, ¿què es l'AESECE?
AESECE és una associació senzilla i familiar d'entitats educatives que entenen la seva tasca com a servei a l'entorn, fins i tot com a servei públic. Això va fer que responguessin fa més de 60 anys a la crida d'auxili de l'administració pública, que no arribava a atendre amb instituts tota la població que demanava educació secundària. Avui, l'associació està composta per molts d'aquells centres als quals, el 1985, se'ls va reconèixer l'accés al concert educatiu (com el nostre de Palomeras); també un bon nombre de centres a què l'administració els va permetre, pocs anys després, transformar unitats de FPII en unitats de batxillerat concertat; i uns quants a qui, per altres vies, les administracions públiques els han concertat el batxillerat.
¿Què aporta avui l'AESECE al panorama educatiu a Espanya?
L'AESECE presenta algunes singularitats que la converteixen en una organització molt especial. Al marge de l'especificitat (centres amb el batxillerat concertat), congrega centres educatius de pràcticament tot l'Estat. L'AESECE aporta la possibilitat de fer xarxa de centres de titularitats molt diferents entre els que tenen aquests ensenyaments concertats i reflexionar i fer propostes per millorar el batxillerat dins del sistema educatiu; permet presentar-nos amb una veu qualificada davant de l'administració quan veiem que les famílies veuen perillar el dret a l'elecció de centre; i reivindica l'extensió del concert de batxillerat a tots els centres que l'imparteixen de manera privada amb l'ESO concertada. Aquesta reivindicació és molt coherent amb la vivència del concert com a dret d'accés igualitari a aquests ensenyaments; per a AESECE mai no ha estat un privilegi a atresorar en exclusiva.
Després de gairebé 20 anys vinculat a ella d'una manera o altra, i després de cinc anys presidint-la, és cert que abandones l'AESECE? Què ha suposat per a tu formar-ne part?
En efecte, vaig conèixer l'AESECE de la mà de "la meva gent gran" a l'escola: Ana Castañeda, Isabel Tamayo, Isabel Albillos, Rosario Balasch… Elles em van transmetre la importància de participar-hi activament. Anys després, participant ja a la Junta Rectora d'AESECE vaig començar a coordinar la seva activitat a Madrid; posteriorment vaig ser el seu president durant aquell temps que comentes. Ara mateix, fora de la direcció del col·legi, i al càrrec de la direcció general de la Fundació Educativa Anna Maria Janer, em resulta impossible continuar treballant per a l'associació com ella es mereix. A més, hi ha persones a l'escola molt capaces i disposades per incorporar-se i seguir sumant.
Per a mi, formar part d'AESECE ha estat una oportunitat de coneixement de realitats educatives diferents i d'aprenentatge davant de situacions molt variades. També de reconèixer l'enorme mèrit dels que van fer els primers passos fa tants anys per a la posada en marxa de l'Associació. I d'emportar-me un gran grapat d'amics i amigues de molta categoria. Només tinc paraules d'agraïment.
Comments