Jubileu dels Joves a Roma

Del 28 de juliol al 3 d'agost, un grup de 29 janerians, entre religioses i laics, procedents dels diferents països on és present el carisma d'Anna Maria Janer, vam viure una bonica aventura: participar del Jubileu dels Joves a la ciutat eterna, Roma, sota el lema “Pelegrins d'esperança”. Un Jubileu que va ser convocat pel nostre estimat Papa Francesc.

I és que l'aventura va començar ja amb el viatge, ja que ens vam desplaçar des de la ciutat de Rubí (Barcelona) fins a Roma amb autocar. Un viatge de més de 10 hores de durada on, entre becaina i becaina, vam poder contemplar el preciós paisatge que ens va acompanyar durant tot el recorregut.

Un cop a Roma, ens vam ubicar a la casa dels Missioners Combonians i, després de deixar els nostres equipatges, prendre una mica d'aire i col·locar-nos la nostra motxilla del pelegrí, vam començar la nostra excursió.

Van ser cinc dies intensos, plens d'emocions, on ens vam poder acostar a llocs i racons de Roma plens d'encant i també deixar-nos amarar pel seu art i cultura.

El nostre dia s'iniciava a les 7h del matí amb la celebració de l'Eucaristia a l'església de la casa dels Missioners; a continuació, l'esmorzar, i a partir d'aquí, a caminar s'ha dit! Fins que tornàvem a la tarda-nit de nou a la casa que ens acollia aquells dies.

Roma era un formiguer de joventut i alegria pels seus carrers, al metro, a l'autobús... Allà on miraves, veies banderes de multitud de països, però si aguditzaves la vista, veies joves plens de vida, d'entusiasme... i de fe, molta fe, en Aquell que ens havia convocat a tots allà: Jesús.

El nostre grup, amb la bandera de Família Janeriana al capdavant, desprenia alegria, molta alegria. El dia fort, el més emocionant, jo diria que va ser, sens dubte, la Vigília de Pregària amb el Papa Lleó XIV a Tor Vergata. Vam arribar al lloc ja de bon matí, ja que calia aconseguir lloc per passar la nit. Ens hi vam reunir més d'un milió de persones, totes esperant l'arribada de la nit per rebre amb cants i aclamacions el nostre estimat Papa. Allà ens vam sentir una mica a la intempèrie. Jo m'imaginava Jesús amb els seus deixebles, quan estaven en despoblat, i sense saber ben bé on es podrien allotjar. Però l'ambient i el clima eren de germanor i fraternitat autèntica.

I, per fi, amb el soroll d'un helicòpter, va arribar ell: Lleó XIV, i el seu papamòbil descobert va recórrer tots els passadissos i camins habilitats per poder saludar tots els que érem allà, esperant-lo. El moment de la Vigília va ser molt especial i ple de Déu. I bé… la matinada ens va sorprendre amb la pluja, però què podíem fer? Només continuar dormint fins a l'alba. I al matí, l'Eucaristia, presidida novament pel Papa, on ens vam poder omplir amb les seves paraules plenes d'esperança. I amb ella, posàvem punt i final a la gran i bonica experiència del Jubileu.

Ara tocava recollir allò material: maleta, motxilla, etc. però també recollir al cor tot allò viscut per poder-ho portar als nostres llocs d'origen.

El viatge de tornada a Espanya, la tarda del 3 d'agost, va ser també amb autocar; unes 12-13 hores de viatge amb petites parades per poder estirar les cames una mica i respirar aire fresc. Però tornàvem diferents, en molts aspectes: plens d'emoció, agraïment, esperança… Teníem molt a compartir! A Rubí, ens esperaven amb il·lusió. Hi vam arribar el matí del 4 d'agost.

Podria continuar explicant sobre aquesta meravellosa experiència, però aleshores aquest escrit seria inacabable. Per això, us deixo aquí un resum en imatges perquè us pugueu fer una idea de tot allò que vam viure al llarg d'aquells dies.

Gràcies, Pare, per haver-me permès viure aquesta experiència!

Blanca Pérez de la Fuente

Germana de la Sagrada Família d'Urgell