Celebrem el Mes Janerià!

La caritat com a forma de vida: el cor d’Anna Maria Janer

La vida d’Anna Maria Janer no es pot comprendre sense la caritat. Aquesta travessa tota la seva història com una presència constant i silenciosa, com aquella música de fons que dona sentit a cada escena encara que no sempre es percebi. Sense la caritat, la seva vida i la seva obra no serien les mateixes.

En Anna Maria, la caritat és tendresa i coratge alhora. Brolla d’un cor profundament humà i creient, i es concreta en gestos senzills, sense discursos grandiloqüents ni protagonismes. La seva manera d’estar al món consisteix a respondre a les necessitats reals de les persones, fer el bé i restaurar la dignitat dels qui més pateixen, sempre des de la humilitat. Per a ella, estimar és posar l’altre al centre, oblidant-se d’ella mateixa per atendre qui necessita cura, acompanyament i esperança.

Jesús és el centre i el motor de tota la seva vida. A Ell consagra la seva existència i amb Ell desitja identificar-se: en la humilitat, la paciència, la proximitat als més febles i el lliurament total. Seguir Jesús significa viure com Ell, passar fent el bé i alleujant tota mena de dolor. Així va viure Anna Maria, desgastant la seva vida per alleujar el sofriment humà, convençuda que el Jesús conegut i estimat en la pregària és el mateix que és servit i estimat en el germà.

L’11 de gener de 1885, Anna Maria s’acosta al final del seu camí. Amb plena consciència de la proximitat de la seva trobada amb el Pare, roman serena i lúcida, fins i tot enmig d’intensos dolors físics. Fidel al seu desig d’identificar-se amb Jesús fins al final, demana morir a terra, com a signe d’humilitat i despullament. «Voldria morir com a penitent per amor a Crist Jesús que, per amor a mi, va morir clavat a la creu», expressa amb senzillesa i profunditat. La seva petició és atesa i és col·locada sobre un estret matalàs a terra, acompanyada per la pregària i la vetlla de tota la comunitat.

Les seves darreres paraules, adreçades tres vegades a una jove novícia que havia perdut recentment la seva mare, «Filla meva», revelen de manera commovedora allò que la defineix en el més profund: la seva maternitat espiritual. Una maternitat feta de caritat silenciosa, lliurament constant i amor sense mesura, que continua inspirant avui la missió educativa i evangelitzadora de la nostra Fundació.

En aquest esperit de gratitud i memòria agraïda, el diumenge 11 de gener es compleixen 141 anys de la mort d’Ana Maria Janer, la vida entregada i la caritat silenciosa de la qual continuen essent avui font d’inspiració i compromís per a la nostra comunitat educativa.

Us compartim la seva pregària d’intercessió.